Informe Ciutat Intel·ligent Barcelona Commons

Polítiques municipals en l'àmbit de la Societat del Coneixement i la Ciutat Intel·ligent.

Cap a un model més sostenible, social i democràtic (English / Español)

 

Autor: Wouter Tebbens, Free Knowledge Institute

Encàrrec: Primera Tinença de l'Alcaldia de Barcelona

 

Maig 2016

Resum executiu

 

A inicis del 2016, la Primera Tinença de l'Alcaldia ens va encarregar un informe amb l'objectiu de «desenvolupar una visió estratègica de la societat del coneixement que faciliti l'apoderament ciutadà a través de la tecnologia». Amb aquest propòsit l'informe fa una diagnosi de les principals problemàtiques, objectius i accions a desenvolupar en els següents àmbits: software, xarxes telecom, productes físics (incloent el món maker i disseny obert, centres d'i+d, i residus i economia circular), consums col·laboratius i comerç, energia i mobilitat. Per tal de reforçar el bé comú i l'apoderament ciutadà de la tecnologia, es tenen especialment en compte projectes lliures/oberts/de béns comuns així com aquells de l'economia social i solidària i l'economia col·laborativa.


La governança de les TIC

Qui desenvolupa la tecnologia, qui n'és propietari, qui té accés als codis i a les dades generades, qui dóna la informació i qui la té, qui defineix l'arquitectura del que és possible i del que no? En l'àmbit de les tecnologies digitals, la tensió entre la producció col·lectiva de valor i la seva apropiació en mans d'unes poques empreses és central. Per un costat, veiem com el disseny original d'Internet combinava característiques tècniques, organitzatives i culturals que descentralitzaven el poder. Aquesta descentralització ha permès màxima llibertat d'actuació i innovació. Per l'altre costat, els governs i el mercat han introduït elements de control i recentralització del poder, apropiant-se moltes vegades del que havien generat les xarxes de forma col·laborativa1. Exemples evidents en són plataformes com Facebook, Google, Microsoft, Apple o Twitter.

Més enllà dels dos models tradicionals de gestió (pública i privada), ens cal reconèixer, impulsar i protegir una gestió comunal que permeti utilitzar, compartir i replicar tot tipus d'iniciatives sota un model d'autogestió ciutadana, incloent governs i empreses però sense que en tinguin el control exclusiu. Actualment es parla d'infraestructures inverses o de gestió ciutadana, d'innovació digital social o de models de gestió comunal o d'autogestió. En l'àmbit de les tecnologies destaquen el programari lliure (conegut també com codi obert), els estàndards oberts, les xarxes telecom obertes, lliures i neutrals, els continguts oberts i lliures, el disseny obert i d'economia circular o les dades obertes.

En aquest sentit, Christian Ianone de LabGov2 proposa gestionar la ciutat com un «comú col·laboratiu», el que anomena la «co-ciutat». Enlloc de la tradicional col·laboració público-privada, que sovint transfereix diners públics en mans privades, Ianone proposa un model de partnership público-privat-ciutadà que construeixi plataformes p2p – físiques, digitals i institucionals – per promoure «el viure junts» (serveis col·laboratius), el «créixer junts» (co-ventures) i el «produir junts» (co-producció). Això es faria a partir d'una governança col·laborativa/policèntrica amb la inclusió de cinc actors (el que anomena «quíntuple hèlice»): les administracions públiques, els centres de coneixement, les empreses, les organitzacions de la societat civil i els innovadors socials.
 

Què tenim i què ens falta

Com es pot apreciar en el directori del projecte P2Pvalue3, actualment hi han uns 1.000 projectes col·laboratius i de gestió comunal a Catalunya i podem dir que Barcelona ja és un referent internacional en aquest àmbit. Per posar alguns exemples: en relació a les xarxes de telecomunicacions, tenim Guifi.net (amb més de 30.000 edificis connectats a una xarxa de banda ampla comunitària) i el Things Network (una xarxa comunitària sense fils per connectar sensors); en l'àmbit de productes físics, hi ha iniciatives com els FabLabs, els Ateneus de Fabricació o espais maker autogestionats; Barcelona també disposa d'un ampli ventall de comunitats de programari lliure (com Caliu, Softcatalà, KDE, Ubuntu.cat) i tecnologies lliures (Arduino o RaspberryPi).

Des de l'Ajuntament s'estan impulsant algunes d'aquestes iniciatives. Dins de l'IMI el departament de la Societat del Coneixement manté relacions amb les comunitats educatives i de tecnologies lliures. A Barcelona Activa hi ha un interès creixent en la promoció de tecnologies lliures per incrementar la competitivitat de les empreses. L'Ajuntament ha creat una Xarxa d'Ateneus de Fabricació, que representa un dels primers laboratoris públics de fabricació digital a Europa. El Consorci d'Educació de Barcelona està desenvolupant iniciatives d'apoderament tecnològic de l'alumnat, sovint en col·laboració amb la Xarxa d'Ateneus. L'Agència de Salut Pública té una xarxa de sensors distribuïts per la ciutat. Per tal de fomentar la innovació social des de la transparència, l'Ajuntament disposa d'un portal de dades obertes. Des d'Urbanisme s'està treballant en el pla de superilles, no només des de la perspectiva de la mobilitat i participació sinó també en temes d'ús compartit dels subministres (electricitat, fibra òptica, punts de recàrrega i auto-producció solar). El Pla de Mobilitat Urbana té com objectiu promoure el vehicle elèctric i el carsharing, la qual cosa dóna un especial potencial a les plataformes autogestionades i cooperativistes.

Però encara queda molt camí a fer. Per un costat, les comunitats són fragmentades i fràgils. Per exemple, no sempre aquests projectes són sostenibles i molts tanquen pel camí. Amb polítiques que els donin suport i visibilitat, podrien convertir-se en un model de desenvolupament econòmic. Per l'altre costat, tot i està fent un gir en aquesta direcció, l'Ajuntament no sempre té una visió articulada i coherent en aquest àmbit. Per exemple, els programes d'alfabetització digital segueixen deixant fora les alternatives no privatives, reproduint així el model privatitzat de la Societat del Coneixement. En termes generals, tant dins com fora de l'administració, manca pensament critic i coneixement sobre les TIC i els comuns.
 

Com impulsar-ho

La Part I de l'informe analitza les principals problemàtiques, objectius, actors implicats i accions a desenvolupar en l'àmbit del software, xarxes telecom, productes físics (incloent el món maker i disseny obert, centres d'i+d, residus i economia circular), consums col·laboratius i comerç, energia i mobilitat. La Part II inclou un inventari dels actors involucrats, una avaluació dels principals programes municipals en aquests àmbit i un llistat dels canals municipals de comunicació en l'àmbit de les noves tecnologies així com també de les principals activitats de la ciutat (p.e. Mobile World Congress o Smart City Expo però també activitats de les pròpies comunitats).

L'anàlisi s'ha fet a partir del model conceptual proposat per Michel Bauwens i Xabier Barandiaran4 (veure Figura 1). El punt de partida és que les economies del coneixement es poden desenvolupar sota control centralitzat o distribuït (eix vertical) i en benefici comú o privat (eix horitzontal). El model dominant es caracteritza per un control centralitzat en benefici privat (requadre superior dret). Recentment però s'ha anat diversificant: des del model tradicional capitalista basat en la propietat intel·lectual (p.e. Sony, Disney, Microsoft) a un model de capitalisme de xarxa social (p.e. Google, Facebook) o de plataforma col·laborativa (p.e. Uber, AirBnB).

 

El costat oposat del requadre (part inferior esquerra) representa el model basat en el control distribuït i el benefici comú: aquí trobem les comunitats de procomuns, que han anat desenvolupant un conjunt d'eines, recursos, mètodes, coneixement i cultura lliures i obertes. Quan parlem de control centralitzat en benefici comú (requadre superior esquerra) parlem bàsicament de les administracions i les polítiques públiques. Al costat oposat (inferior dret) trobem un model que podríem definir de capitalisme llibertari, amb control distribuït però benefici privat (p.e. Bitcoin, Kickstarter).

 

L'informe fa un mapeig dels principals actors que treballen sota el model de control distribuït i en benefici comú (requadre inferior esquerra) i avalua les principals institucions i programes públics que impulsen formes centralitzades en benefici comú. Posem a disposició l'informe executiu (PDF, 437 kb) que es limita a recollir sintèticament las principals problemàtiques i accions proposades en cadascun dels àmbits analitzats.

Resultats publics:

 

Referencies:

1 Benkler 2016. Degrees of Freedom, Dimensions of Power. URL: http://benkler.org/Degrees_of_Freedom_Dimensions_of_Power_Final.pdf