Ahir vaig tenir l’honor i plaer de poder donar la conferència keynote per un grup de 100+ director@s d’escoles en el marc de la jornada TardorTIC del Consorci d’Educació de Barcelona.
La missió era qüestionar els models de governança de les tecnologies que encara dominen i donar unes pistes del futur.
Vaig obrir amb l’informe del World Economic Forum “Future of Jobs” on preveuen les competències clau dels nous llocs de treball del 2020. Creativitat, coordinació amb altres, solucionar problemes complexos, l’intel·ligència emocional estaran en el top 10.
Vam parlar de la topologia de xarxes, centralitzades, descentralitzades i distribuïdes. l’origen de les lleis que tenim actualment està en l’època de les primeres revolucions industrials del s.18 i s.19, caracteritzats per grans inversions de capital per aixecar les infraestructures de producció en massa – uns models hiper-centralitzats.
Gràcies a la descentralització i desintermediació que ens ha portat l’auge d’Internet hem pogut veure tantes innovacions socials, ens hem apropat i interconnectat. Però estem patint una recentralització: de les plataformes de “xarxes socials” web 2.0 (google, facebook, …) i els últims cinc anys, plataformes de l’economia col·laborativa (Uber, AirBnB). Ens han portat segurament certes avantatges i eficiències, però estan sota un control centralitzat que determina el model de negoci i les coses que podem o no fer dins de les seves plataformes i sota quines condicions.
Vam parlar del moviment de programari lliure. I la Generalitat que ofereix un sistema operatiu lliure per les escoles (Linkat), però molt poques escoles la fan servir, desafortunadament. Dels Commons, béns comuns o procomú. De la Elinor Ostrom (que alguns la coneixien, però massa pocs).
També vam introduir el professor Yochai Benkler (Commons-based peer production, un tercer model econòmic de producció, possibilitat gràcies a la col·laboració en línia) i Jeremy Rifkin amb la seva visió de l’eclipsi del capitalisme, perquè baixen els costos marginals cap a zero.
Vaig introduir el nostre model d’anàlisi dels models de sostenibilitat i negoci en obert. Totes les comunitats productives tenen el repte de ser econòmicament viable i els projectes de béns comuns (digitals) busquen un equilibri basat en quatre pilars. 1) les llicències lliures o obertes; 2) models d’ingressos compatibles, 3) modes de producció on hi ha un component col·laboratiu almenys en la producció de coneixement, d’artefactes digitals i 4) un model de governança participatiu, obert u en xarxa (que no són iguals per cert).
Aquest model ho vam fer servir per repassar alguns casos:
- Arduino
- RepRap i la comunitat d’impressió 3D
- GoodEnoughCNC
- OpenDesk.cc
- eReuse.org / Reutilitza.cat
- The Things Network
Concloent, les comunitats que practiquen aquests models en obert i basat en el coneixement lliure i la gestió comunal practiquen les competències del futur. Estem movent de models de gestió centralitzades a models de gestió en xarxa. En l’educació és tan important tenir consciència d’aquests models i conceptes com practicar-ho. Els centres, profes i alumnes poden fer-ho tot, si ens organitzem i connectem amb les comunitats que ja estan treballant-hi. Ara és el moment. També ara, diverses administracions públiques s’estan obrint cap aquesta direcció.
Durant la taula rodona amb els directors d’escola Jesús Díez, Enric Basela, Joan Padrós i Jaume Miró (inspector) van reflexionar sobre reptes educatius per la sobirania tecnològica. Que podem fer les escoles per anar cap a la sobirania tecnològica? Com apoderar els alumnes, amb quins actors i com treballar en comunitat, en xarxa? Van sortir reflexions interessants, com la conversa amb en Jaume Miró sobre l’educació especial i l’accessibilitat: tenir l’accés a la documentació, el codi i els dissenys d’un producte sota llicències lliures és la millor manera per poder personalitzar els productes per alumnes amb necessitats especials. L’Enric Basela posa reptes als nens per fer recerca en Internet per desenvolupar el pensament crític, busque impulsar treballs p2p entre alumnes de diferents edats i va emfatitzar l’important de ser un centre petit i poder anar tots a l’una. En Joan Padrós va insistir en la importància de prendre decisions, de pensar el model que volem. Cal connectar-nos, col·laborar en xarxa. En Jesús Diez va emfatitzar la importància del treball per projectes, de fer molta recerca i el treball cooperatiu, desenvolupar habilitats amb scratch (i Arduino) i treballen la robòtica en el cicle superior. La Isabel Nadal (qui em va convidar i fa una feina meravellosa portant les escoles als Ateneus de Fabricació) ho va resumir en la necessitat d’eines pel canvi i de quina tecnologia fem servir és en definitiva una qüestió ètica.
Referencies:
- Diapositives (PDF, 5,9 MB)
- Converses amb #TardorTIC a twitter