DIY per a l’expansió de l’economia collaborativa dels béns comuns

posted in: Uncategorized | 0

Hi ha un nombre creixent d’iniciatives de suport a projectes empresarials per explorar la viabilitat d’una economia col·laborativa dels béns comuns.

El gener es va tancar la primera edició del programa d’impuls, La Comunificadora, a Barcelona (coproduïda per Platoniq, Foundation Goteo i the Free Knowledge Institute), per observar l’impacte social de l’economia col·laborativa dels béns comuns i buscar com establir relacions justes entre els agents . Hi ha altres iniciatives similars com POC21, que s’organitza en el marc de OuiShare. Són 5 setmanes de residència per a innovadors on es mesclen disseny estratègic, creació de prototips, co-decisions, i el co-viure, per desenvolupar projectes compromesos amb el disseny sostenible, amb codi font obert i zero residus.

Fa uns dies, FKI – en el context de DiDIYva convidar un grup de persones a Barcelona, ​​per discutir la pertinència de la creació d’una xarxa d’aquest tipus d’iniciatives per treballar d’una manera descentralitzada, col·laborar tant a escala local com a escala internacional, i compartir activitats i recursos. El grup va considerar si aquesta xarxa podria ser un mitjà per treballar en conjunt en una transició cap a una economia col·laborativa dels béns comuns, en quatre àrees principals: Internet de les coses i fabricació digital (fer col·laborativament), plataformes en línia per a la producció i el consum col·laboratius, serveis públics col·laboratius i reparació, re-ús, i reciclatge i una economia circular de codi obert.

Obrint la discussió, Ricard Espelt, va assenyalar que un dels principals reptes seria escalar verticalment i horitzontalment i trobar la manera de treballar amb xarxes i infraestructures més àmplies. A més, va assenyalar que quan la gent / consumidors han pres consciència dels valors sostenibles i solidaris en una àrea de les seves activitats de consum (per exemple, en els aliments), poden ser més sensibles a fer-ho en altres àrees (com l’energia, per exemple, amb Som Energia).

També va identificar un altre repte important; la gran quantitat d’iniciatives que hi ha, que tenen molt en comú, de vegades estan (físicament) molt a prop una de l’altre i, tot i això no es coneixen. “Estem immersos en els nostres propis projectes, però és difícil saber el que està succeint en el carrer del costat; fóra bo un major intercanvi d’informació entre els projectes”, va dir Paco González, que ha participat en La Comunificadora, i va destacar la importància de promoure l’intercanvi de recursos entre els projectes participants.

Olivier Schulbaum va comentar que la creació de sinergies -un espai per a la construcció de confiança, una manera de fer coincidir projectes-, és molt necessària, però no hi ha moltes eines tal com s’ha notat en el procés de desenvolupament de La Comunificadora. En lloc de limitar-se a fer coincidir projectes amb mentors, primer caldria realitzar el mapatge i trobar com fer coincidir projectes. Aquest procés podria començar fins i tot abans, va assenyalar David Gómez. Abans del llançament de la convocatòria de projectes, es podria dur a terme un mapatge local per detectar les fortaleses i debilitats de l’ecosistema comú local i també identificar-ne les mancances i necessitats. Aquest procés s’ha de repetir després que els projectes han estat seleccionats, per trobar sinergies entre ells, va afegir. Wouter Tebbens creu que el següent pas ha de ser per fer tallers presencials amb una plataforma en línia per fer coincidir projectes. Treballar presencialment és fonamental, en opinió d’Albert Cañigueral, perquè les persones treballen amb la gent que els agrada. L’afinitat personal, el bon rotllo, són crucials.

Potser no és tan sobre DIY – fer tu mateix- i més sobre la cultura del DIWO -fer amb els altres- com a mètode descentralitzat d’apoderament amb els companys. Això és el que Makea Tu Vida fomenta en els seus projectes. Aquesta organització sense ànim de lucre de caràcter social i educatiu, que treballa en la zona compresa entre el disseny i l’ecologia, promou aprendre fent i pensar fent. Se centra en el respecte al medi ambient, l’aprenentatge col·laboratiu i obert, i en l’economia distribuïda dels productors, creadors, i els processos, i en estratègies de baix a dalt.

Mireia Juan va explicar que a Makea Tu Vida exploren com reutilitzar els residus i el disseny d’enfocament com una eina per a la transformació i l’aprenentatge. En el procés detecten la necessitat de crear nous escenaris per experimentar amb altres models de consum i producció. Generen estratègies on els ciutadans poden participar. En primer lloc fan un mapeig dels recursos: els residus existents i les persones disponibles que saben com treballar amb aquests materials, per poder atendre les necessitats.

Amb El Recetario (receptari), una plataforma en línia amb un repositori obert (com un llibre de receptes) de les instruccions detallades per fer les coses mitjançant la reutilització dels residus, tenen com a objectiu transformar la realitat de les persones i de les comunitats darrere de cada projecte. Aquestes formes de producció i consum alternatius es mostren en una exposició anual, Rehogar (Re-llar). Altres activitats inclouen Tallers locals no invasius ( “OBNI, Ocupació Barrial No invasiva”), on “l’ocupació” dels espais públics dóna visibilitat als processos ciutadans i fomenta la reapropiació de l’espai públic.

Mireia Juan diu que si bé la feina de Makea no s’enfronta directament a les grans companyies de producció de mobles, el fet que IKEA, per exemple, afirmi que està reconsiderant el seu model de negoci, podria considerar-se un èxit. Pot ser que es tracti només una estratègia de màrqueting, però almenys sembla que s’estan qüestionant el sistema que han creat.

No només són les grans empreses els qui s’estan replantejant les estratègies, cada vegada hi ha més ajuntaments interessats en l’economia del procomú. Això vol dir que hi ha una possibilitat de construir un marc polític, per a la producció d’espais que comparteixen amb ells. Adrian Smith pregunta com podríem recopilar estudis de casos i d’experiències i com podríem capturar aquestes experiències d’èxit i replicar-les a altres llocs. A Barcelona, ​​per exemple, el Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum ha creat un nou departament dins de l’agència de desenvolupament local, Barcelona Activa, que pretén fomentar economies alternatives. Ernest Pons, en representació d’aquesta nova Àrea Altres Economies i Proximitat de Barcelona Activa, va explicar com s’està treballant en col·laboració dins el sector i amb els seus actors, per exemple, la plataforma de Barcola, per l’economia col·laborativa procomú. L’objectiu del Comissionat és promoure i visualitzar la solidaritat i l’economia social per tal de crear un nou enfoc polític a l’Ajuntament, que, des de maig del 2015, està encapçalada per Barcelona en Comú. Molts membres d’aquesta organització, procedents dels sectors cooperatius i associacionistes, han promogut i han introduït elements per a un nou tipus d’economia. Ernest Pons va destacar que no s’ha fet més que enfortir el que els ciutadans ja han creat, en una ciutat que ja compta amb 4.418 iniciatives d’economia social, que produeixen un 7% del PIB local.

Hi ha una economia social clarament estructurada i cada vegada més gran, i també hi ha un moviment creixent per la promoció dels béns comuns i l’economia circular, i aquestes dues tendències podrien fusionar-se. Les experiències de baix a dalt i les organitzacions de base poden, en alguns casos, contribuir i treballar amb un sector públic en evolució. La coordinació d’una xarxa de suport a aquests projectes pot reforçar i facilitar la viabilitat d’una transició cap a una economia més justa, que més orientada al procomú.

Participants:

Ricard Espelt (IN3_UOC The Internet Interdisciplinary Institute, Universitat Oberta de Catalunya (UOC))

Mireia Juan (Makea Tu Vida)

Albert Cañigueral (Ouishare)

Jordi Binefa (Founder of http://electronics.cat Teacher of programming, communications and electronics)

Ernest Pons (Barcelona Activa. Other Economies)

Paco González (radarqnet)

Olivier Schulbaum (Platoniq)

Adrian Smith (Sussex University/SPRU)

Peter Troxler (Rotterdam University of Applied Sciences / Creating 010)

Wouter Tebbens (Free Knowledge Institute)

Marco Fioretti (Free Knowledge Institute)

David Gómez Fontanills (Free Knowledge Institute)

Mònica Garriga (Free Knowledge Institute)

——

Image: EditorUOC Attribution 3.0 Unported (CC BY 3.0)