L’aposta per fer confluir l’economia del procomú amb l’economia social i solidària, el que Trebor Scholtz i Nathan Schneider van denominar “platform cooperativism”, és estratègica per treballar plataformes digitals que estiguin en mans de les persones que creen el valor, usuaris i coproductors, que no puguin ser apropiades per les corporacions. Conèixer i entendre aquest sector és una oportunitat per construir alternatives a plataformes extractivistes o per transformar cooperatives existents en activitats que integren el procomú digital.
Per això, els primers Tallers de Cooperativisme de Plataforma a Barcelona (i els primers que coneixem arreu), impartits per Free Knowledge Institute en col·laboració amb el grup de recerca Dimmons, de la UOC, i la participació de diverses persones de l’ecosistema confluent dels procomuns i el cooperativisme, es van fer el desembre i gener passats, per encàrrec de Barcelona Activa. Des d’una aproximació pràctica vam veure com construir un model de sostenibilitat en obert, amb coneixement compartit, models de producció entre iguals, recursos procomuns, i una governança participativa o en xarxa. Vam repassar els coneixements bàsics per a (re)orientar projectes col·laboratius cap al cooperativisme de plataforma.
Vam fer sis mòduls (16 hores en total + una sessió d’acompanyament personalitzat) per conèixer conceptes clau com procomú digital, la diferència entre l’economia col·laborativa corporativa i la cooperativa, i el cooperativisme de plataforma. Vam analitzar casos concrets per ajudar a assimilar conceptes, i com que és un sector en procés de creació vam posar en comú les visions i propostes de les persones participants des de la consciència que la cooperativització forma part d’un procés de transició de l’economia col·laborativa cap al procomú (ja apuntat al dossier Transitant cap al procomú: La Comunificadora publicat arran de la primera edició del programa d’impuls del mateix nom) en el qual vivim una fase d’experimentació.
En aquesta entrada publiquem amb una llicència lliure copyleft les fitxes didàctiques dels mòduls de la primera edició del curs, i les compartim amb la voluntat de generar debat i conversa, però també per fer-ne noves versions i millorar-ne el redactat i el discurs. Us animem a traduir els continguts als idiomes que sapigueu.
Introdueix conceptes clau transversals del curs, concretament el Procomú digital, l’Economia col·laborativa (Corporativa i Cooperativa) així com el Cooperativisme de plataforma. Il·lustra el cooperativisme de plataforma amb casos concrets i obre un espai d’intercanvi (de comunització de propostes) entre les persones participants en el curs. Autoria: Wouter Tebbens (FKI), Ricard Espelt (Dimmons), David Gómez (FKI)
Tracta les polítiques per compartir el coneixement i especialment les pràctiques per fer servir llicències públiques, com les obertes i les lliures. Repassa aquesta tradició i la seva aplicació en els mons del software, les obres culturals, educatius, de disseny i de les dades.
Introdueix la problemàtica de les lleis de propietat intel·lectual existents, que no estan concebudes per compartir obres digitals en xarxa, repassa les solucions legals més utilitzades per produir software, obres culturals, dissenys en obert i dades obertes, garantint-ne les llibertats que faciliten la participació i la producció col·lectiva.
Explica com les quatre llibertats donen les bases legals per establir una igualtat de drets entre totes les persones interessades a fer servir, copiar, compartir, adaptar i explotar les obres publicades sota aquestes condicions. Per facilitar altres models de negoci, també hi ha les llicències obertes, que mantenen alguns drets reservats, com poden ser el d’obres derivades o de fer-ne ús comercial. Autoria: Wouter Tebbens (FKI), David Gómez (FKI)
Introdueix un marc per als models de sostenibilitat procomuns que alinea les polítiques de compartir el coneixement i la governança amb el disseny centrat en la comunitat d’usuàries, la producció col·laborativa p2p i els ingressos. Són elements clau la proposta de valor – productes o serveis – què es fa, per a quins perfils d’usuari, com es generen ingressos, el model organitzatiu i de finançament, etc.
Parla de model de sostenibilitat i no de “negoci” perquè entén que es genera una economia orientada a la sostenibilitat del projecte, busca un model que permeti realitzar l’activitat del projecte i sigui sostenible en el temps per a les persones que hi participen.
L’estudi de centenars de casos apunta que l’eix de compartir coneixement i governança hauria d’estar alineat amb l’eix econòmic, per maximitzar la participació al voltant d’un projecte orientat en una missió amb valors compartits. Autoria: Wouter Tebbens (FKI). Contribucions: David Gómez (FKI) i Mònica Garriga (FKI)
Explica el co-disseny com una sèrie de metodologies participatives per a treballar en col·laboració amb diverses persones per tal de visualitzar i afrontar problemàtiques i oportunitats conjuntament, permetent resoldre reptes complexos i crear noves iniciatives. Des de la definició de polítiques públiques o la planificació urbanística, fins a la creació d’eines digitals i apps o la generació de noves estratègies comercials, passant per iniciatives de tot tipus que aspirin a generar canvis socials, cada cop són més les organitzacions i agents que s’apliquen el co-disseny per tal d’avançar eficaçment d’acord amb els seus objectius.
Aborda aspectes clau dels processos de co-disseny i com ha evolucionat el fenomen, dins del món genèric del disseny i la creativitat, i emmarcat dins del camp més ampli de la co-creació, per a continuació endinsar-se en diferents exemples de materials que es poden fer servir perquè un nou projecte o iniciativa sigui conceptualitzat col·laborativament entre diverses persones. Autoria: Enric Senabre (Dimmons)
Introdueix les qualitats democràtiques d’una plataforma col·laborativa. Exposa que el desenvolupament, la producció i el consum col·laboratius es caracteritzen per la versatilitat, la quantitat de comunitats, sectors i àrees d’activitat on han emergit amb el suport de les plataformes digitals i l’ambivalència, doncs poden sorgir del més ferotge corporativisme de caràcter capitalista (model unicorn) o poden prendre forma d’economia social i fer escalar modalitats cooperatives.
Trebor Scholz proposa reprendre la tradició cooperativista com a alternativa a l’economia col·laborativa corporativa, però no considera el coneixement obert com una part integral del cooperativisme de plataforma. En canvi, el model de commons oberts posa l’accent en una política de coneixement lligada al coneixement obert, és a dir, adopció de programari lliure i llicències lliures que asseguren l’accés al recurs comú com un bé públic, la seva propietat col·lectiva i la transparència en termes tecnològics de la plataforma. Entronca amb la trajectòria del que s’ha conegut com a “cooperativisme obert”, que considera el coneixement obert i la dimensió publica de la producció com a part integral del cooperativisme de plataforma.
El mòdul repassa la tipologia jurídica de les organitzacions, que es basa en quatre elements: si és un projecte individual o col·lectiu, la governança i participació, com es gestiona la responsabilitat i si té finalitat lucrativa i ús del capital. En funció d’aquests elements les organitzacions es constitueixen en cooperatives, societats mercantils, associacions o cooperatives no lucratives o fundacions. Autoria: Mayo Fuster (Dimmons.net IN3 UOC) i Joan Martínez (Facto)
Repassa els fonaments de desenvolupament de software, de mètodes de desenvolupament en obert de programari lliure amb equips distribuïts, treballant en comunitats obertes. Toca breument arquitectures de xarxes distribuïdes i el seu potencial per plataformes col·laboratives i entra a conèxier conceptes clau com arquitectura d’apps distribuïdes, bases de dades, apps mòbils, metodologies de desenvolupament, operacions i administració de sistemes. Autoria: Enrico Stano, Pau Pérez (CoopDevs)