La segona edició de La Comunificadora fa punt i seguit

posted in: Uncategorized | 0

Ja hem arribat al final de la segona edició de La Comunificadora. En els últims quatre mesos hem mirat d’acostar l’economia col.laborativa cap al procomú, buscant la confluència amb l’economia social i solidària.  Hem buscat un model socioeconòmic en el qual es pugui treballar de forma col.laborativa, creant plataformes i projectes dels quals els usuaris en siguin al mateix temps co-propietaris, participin en el seu govern o en la distribució del valor generat.

Participants de la segona edició

Els participants d’enguany s’inclouen en sectors tan diversos com la cultura, l’habitatge, l’educació, el turisme, l’energia, la missatgeria intraurbana, la reutilització de materials, el reciclatge,  l’ús i desenvolupament d’eines digitals, serveis i continguts per a tecnologies lliures.

En la majoria, són projectes amb una forta presència digital i de les xarxes, que aprofiten l’escalabilitat de la col.laboració que permet l’internet. Ho fan generalment amb formes jeràrquiques poc rígides, no estan dissenyats per aconseguir la maximització del benefici privat, sinó per maximitzar el benefici social. Algunes vegades no busquen ni aconseguir una compensació econòmica per a tots els qui hi contribueixen, però busquen unes relacions justes per tots els actors i, quan hi són, unes relacions laborals allunyades de la precarització.

Model de sostenibilitat del procomú

Durant el programa hem fet servir, com a instrument, els Model de sostenibilitat del procomú amb cinc pilars de l’economia del procomú: governança,  de compartir el coneixement, modes d’obtenció de recursos, modes de producció, i comunitat.

La comunitat  a partir de la qual se sustenten i dóna sentit específic la resta de pilars, està en el centre. Hi distingim entre el grup promotor, el de col.laboradores o contribuents instrumentals i el d’usuàries. La participació democràtica configura la governança basada en la pertinença i el tipus d’entitat legal que articula el projecte, que pot ser més horitzontal o distribuïda. La comunitat busca produir, reproduir o utilitzar el recurs col.lectiu, sovint un bé immaterial, compartint coneixement, basant-se en llicències obertes i reutilitzable, i genera ingressos, o recursos, o valor. Sempre tenim en compte, de manera transversal les vies de comunicació, de documentació, de compartir dades, el tipus de software utilitzat, si és programari lliure amb arquitectures descentralitzades, etc.

El programa ha consistit en formacions, tallers, sessions de co-treball, acompanyament 

Hem fet quatre sessions de formacions amb diverses càpsules temàtiques cada una.

S’ha parlat de diferents estratègies d’ingressos, plans financers, models de negoci i sostenibilitat, eines lliures col·laboratives, blockchain, requeriments projectes tecnològics, dimensió col·lectiva i relacional dels projectes, formes societaries, tipologia d’empreses, entitats legals, comunicació, xarxes socials, planificació, software lliure, hardware lliure, disseny obert,… Les formadores, a més dels membres de l’equip coordinador de La Comunificadora han estat la Loli Castilleja, el Pau Pérez, la Barbara Ortuño, l’Adrià Massanet, el Pere Ribas, el Jeff Guillamet, la Carolina Gaona i l’Antonio Barcia.

Hem fet tallers de finances ètiques, crowdfunding, recursos creatius per fer un projecte mínim viable, i anàlisi de model de viabilitat.

En els Dimarts LaCo s’hi han fet formacions a mida, visites amb presentació de casos, algunes experiències de la primera edició de la comunificadora, (Katuma, Som Mobilitat,..) formacions in-house, s’ha compartit informació d’assessoraments, recomanacions, documents de treball, s’ha organitzat la documentació, el calendari, en definitiva, ha estat un espai de co-treball.

Jornades obertes al públic

La Jornada​​ “La ​​Comunificadora​​s’engega”, el 9 d’octubre, va servir per cartografiar necessitats del procomú de Barcelona, per conèixer-nos, conèixer projectes incipients i fer una crida a participar al programa. En “La Comunificadora en obert”, el 21 de novembre, vam presentar els projectes a la comunitat. El 19 de desembre- vam treballar el Kanban (Fet – Fent – Per fer) dels projectes, identificant necessitats i mancances per poder aprofitar la recta final del programa. I la cloenda del 30 de gener no ha estat un tancament, sinó un punt i seguit, perquè s’ha creat una xarxa gran de persones amb inquietuds compartides.

Acompanyament ​​LaCo

Des del grup de recerca Dimmons, de la UOC, s’ha fet un seguiment dels projectes, amb entrevistes i una sessió de retorn. Cada projecte ha tingut una tutora que ha fet un seguiment de la vora, amb una assessoria de tancament per buscar la continuïtat de l’acompanyament des de Barcelona Activa. Els assessoraments els han fet una borsa d’assessores amb un intercanvi registrat en el banc de temps, Timeoverflow, amb unes 150 persones (participants, tutores, formadores i assessores) apuntades, 43 hores intercanviades al novembre, un centenar al desembre i unes 80 al gener.

Eines i recursos +Documentació

Els participants s’han relacionat, planificat i pres decisions, a través de Loomio i hem fet servir La Teixidora, amb pads, archive.org i wikimedia commons per documentar tot el programa.