La setmana passada vam llançar el programa d’impuls La Comunificadora en una sessió oberta en el Convent de Sant Agustí (Barcelona).
La sessió va servir per conèixer alguns projectes amb potencial per participar en la iniciativa d’impuls. Hi havia, per exemple, propostes per crear una moneda exclusiva per a espais de coworking, una iniciativa de lloguer de cuines entre ciutadans, una plataforma lliure de diners per a l’intercanvi de béns i serveis, una associació de criança, una impressora de menjar i una plataforma per a l’assessoria de dissenys de maquinari lliure. També es van presentar projectes ja existents que busquen sostenibilitat, com una cooperativa per compartir cotxe elèctric, la producció d’un filtre d’aigua per a països en desenvolupament, un taller pel reciclatge de residus de plàstic o una cooperativa de serveis sanitaris. I fins i tot es va proposar un projecte per a ‘replicar la Comunificadora! Tothom tenia ganes de conèixer els continguts del programa.
La sessió va consistir en una introducció a l’economia col·laborativa i l’economia dels comuns, presentant casos d’estudi per extreure els principis de la producció del codi del programari lliure i aplicar-los a altres sectors. El que busquem, en concret, és com alinear els interessos i motivacions de productors i consumidors per crear relacions econòmiques més justes. La sessió va posar les bases sobre les quals es desenvoluparan els 5 mòduls del programa.
Models de producció en l’economia col·laborativa
El concepte “economia col·laborativa” implica circulació i col·laboració entre els usuaris. És relativament recent, no té ni 10 anys, però té ja diverses versions, com es desprèn de l’ampli marc que proposa el festival OuiShare sobre el ‘sharing economy’ (l’economia del compartir).
Si mirem els modes de producció econòmica, podem distingir, en grans línies, tres models: 1) dins de l’organització (intra-firm), 2) en el mercat, i 3) producció P2P de la qual en parlava el professor Yochai Benkler ja en els anys 90. És aquest tercer model, el de p2p o producció entre parells (en el qual es redueixen els costos de transacció i d’oportunitat a causa d’Internet), que podem considerar la base del que avui anomenem economia col·laborativa: el valor no només es crea a l’empresa o al mercat, sinó també en la col·laboració entre diferents usuaris a través d’una plataforma en línia.
Dins dels projectes P2P:
Un primer model seria el del programari lliure i després Wikipedia que, tot i que l’han col·locat a la casella de “producció digital entre iguals”, no és només producció P2P sinó que la seva plataforma és de programari lliure i la governança és distribuïda. Al costat de Wikipedia podem trobar GNU / Linux, OpenStreetMap i altres projectes similars que combinen la producció d’un procomú amb una organització comunitària d’accés obert.
Un segon model és de disseny obert i lliure en el món maker, on conflueixen bits i àtoms. Aplica les pràctiques de la col·laboració en línia a la fabricació digital d’objectes tangibles, com es dóna en la fabricació distribuïda del món maker, els Fablabs, hackerspaces i makerspaces en general.
I hi ha un tercer model, el de “sharing economy” enfocat al consum col·laboratiu de béns i serveis mitjançant plataformes online.
El Commons Based Peer Production, implica que en la producció entre iguals, sovint es produeix un procomú, això ens ofereix un model econòmic alternatiu, estudiat per Michel Bauwens (P2PFoundation.org)
Elinor Ostrom, va descriure la relació entre mercat, estat i comuns, demostrant que els recursos comunals tenen regles, més o menys formals i complexes que permeten una gestió sostenible, evitant l’anomenada “tragèdia dels comuns”.
“Commons are inherited or created gifts that we organise, utilitzeu and store in our lifetime through informal practices and rules which we pass on to future generations” James Quilligan (Global Commons Trust).
“Els comuns són regals heretats o creats que organitzem, fem servir i emmagatzemem en la nostra vida a través de pràctiques i regles informals que passem a les generacions futures” James Quilligan (Global Commons Trust).
Hi ha una sèrie d’elements comuns entre els béns digitals i els naturals:
- Autogestió
- Accessibilitat pels membres
- El coneixement ha de ser, almenys, compartit. Tot i que el coneixement no sempre és públic, el fem públic a internet.
- Tothom els pot utilitzar i replicar fàcilment.
Aquests processos ja s’estan fent de manera informal en cooperatives i grups de consum, però cal formalitzar-los perquè la gent pugui participar, contribuir, bifurcar, replicar, …
El cas clàssic del comú digital és el programari lliure. El programari lliure es coneix també com a codi obert, però ve de la mateixa definició original (la definició del programari lliure per les seves quatre llibertats va ser acompanyat pels Debian Free Software Guidelines després renomenat com Open Source Definition).
En els anys 80, Richard Stallman, pare fundador del moviment de programari lliure, es va comprometre a donar accés a tothom al programari que estava desenvolupant, sempre que es regissin per les 4 llibertats: utilitzar, adaptar, copiar i compartir,i replicar i distribuir.
Centenars d’exemples de plataformes P2P i casos d’economia que es produeix entre iguals, estan recollits en l’estudi de P2PValue.eu com: projectes de recerca col·laborativa, hacklabs, disseny obert, mapatge col·laboratiu, open data, monedes socials, xarxes comunitàries com guifinet, etcètera.
Jeremy Rifkin, economista, estrateg, visionari, assessor de diversos governs i organitzacions explica que ha arribat el final del capitalisme i l’auge del commons col·laboratiu. En un món en el qual Internet de les coses ho connecta tot i les persones poden participar en producció i consum col·laboratiu de béns, el cost de producció es redueix. Ve la societat de cost marginal zero, que ja gairebé es dóna en el cas dels béns digitals. Paul Mason, des de la perspectiva de la història de l’economia, parla de postcapitalisme.
Motivació
En el nostre context és important tenir en compte les motivacions que tenim per produir béns i serveis procomuns i que sovint són similars a les dels desenvolupadors de programari lliure (Motivations FS developers):
- Motivació econòmica: En el programari lliure no es venen llicències però s’ofereixen serveis d’adaptació, de valor afegit. Hi pot haver retorns monetaris, costos d’oportunitat baixos, fer-se una reputació, beneficis professionals.
- Motivació social: L’ajuda als altres, el fet de sentir-se part d’una comunitat, la lluita activista per una causa, passar-ho bé, altruisme, …
- Motivació tecnològica: El gust per conèixer i aprendre qüestions tecnològiques i per superar reptes tecnològics.
Reproductibilitat i viabilitat
A cada comunitat amb la qual treballem cal buscar per què la gent vol participar en els projectes. Perquè si el que es produeix és reproduïble a cost marginal zero (característica dels projectes lliures i oberts) on és la viabilitat econòmica?
Hi ha diversos models, els hem sintetitzat en un Model de negoci obert (Open Business Model) identificant els quatre pilars més importants. A partir d’aquest model podem analitzar diversos aspectes que intervenen en la creació de valor, els ingressos i la sostenibilitat econòmica. Podem decidir quines opcions pren el projecte respecte a cada aspecte.
- La llicència (del programari, l’obra d’art, el disseny, la documentació …) pot ser copyleft, permissiva, copyfair, no comercial, amb tots els drets reservats.
- Models d’ingressos basats en serveis de valor afegit, plataformes de matchmaking, quotes dels usuaris (com en l’associació EXO, de guifinet).
- Modes de producció entre empreses o producció entre iguals, amb menors preus.
- Governança amb entitat legal, política de nous membres, distribució de valor, co-pressupostos, reproductibilitat.
En els models de negoci corporatiu no s’alineen tots els interessos implicats, se n’afavoreixen uns en detriment d’altres que es veuen perjudicats o explotats. Estem buscant alinear tots els pilars, perquè els interessos i motivacions de productors i consumidors quedin equilibrats, i així es puguin crear relacions econòmiques més justes. Es tracta de posar a l’usuari en el centre i relacionar-lo amb les tecnologies, els aspectes legals, les comunitats ja existents, grups que es basen en producció P2P, i en models de negoci determinats, que estudiarem i discutirem al llarg del programa.
De fet, ens trobem en un moment de transició. La clau segurament es troba en la col·laboració entre iniciatives que comparteixen objectius i maneres de funcionar. Possiblement moltes respostes les trobem en el concepte del “cooperativisme de plataforma”, que Trebor Scholtz va introduir en 2015.
Tot això passa sota el paraigua del departament d’Altres economies i emprenedoria’ de Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona) en un moment en què la institució fa una aposta forta per integrar el concepte de sobirania tecnològica en la transformació digital del sector públic. http://www.slideshare.net/francescabria/bcndigitalroadmap
Programa:
Cinc mòduls de formació (45 hores) amb assessorament personalitzat (entre 10 i 15 hores segons el projecte) conduït per mentors. El programa inclou treballar amb altres projectes, en diverses trobades presencials i treball en xarxa.
Mòduls formatius:
- Mòdul 0 (1 sessió): Introducció al programa i a l’economia col·laborativa, l’economia dels comuns, models de negoci oberts, principis i casos d’estudi.
- Mòdul 1 (1 sessió): models de sostenibilitat i negoci; gestió del coneixement, llicències lliures i obertes, governança i models de producció.
- Mòdul 2 (2 sessions): eines lliures i col·laboratives, ecosistema i networking (plataformes digitals, eines de gestió i programari, internet de les coses, fabricació digital, blockchain, DAO)
- Mòdul 3 (2 sessions): taller de co-creació amb generació de model de negoci seleccionat pel projecte, utilitzant les eines de Wotify.
- Mòdul 4 (1 sessió): Tipologies identitat legal, gestió econòmica i gestió d’equip.
Mòdul de grup de mentoria
- Mòdul 5 (1 sessió): Assessorament sobre finançament. Recursos i fonts per obtenir suport econòmic. Taller de micromecenatge (crowdfunding); casos d’estudi i preparació de campanyes per als projectes del programa.
Mentories individuals:
Cada projecte definirà un pla de mentoria amb un o més mentors d’acord a les seves necessitats.
La Comunificadora és un programa de Barcelona Activa produït per Platoniq, Fundació Goteo i Free Knowledge Institute, amb un grup de persones i organitzacions que treballen per a l’economia col·laborativa, la cultura lliure i els moviments comuns. Barcelona Activa és l’agència de desenvolupament local de Barcelona amb una àmplia gamma de serveis per a empreses i emprenedors. La Comunificadora respon a la necessitat d’oferir un programa enfocat a l’economia dels comuns que fins ara no existia.