3 minute read

Ahir vaig tenir l’honor i plaer de poder donar la conferncia keynote per un grup de 100+ director@s d’escoles en el marc de la jornada TardorTIC del Consorci d’Educaci de Barcelona.

La missi era qestionar els models de governana de les tecnologies que encara dominen i donar unes pistes del futur.

Vaig obrir amb l’informe del World Economic Forum “Future of Jobs” on preveuen les competncies clau dels nous llocs de treball del 2020. Creativitat, coordinaci amb altres, solucionar problemes complexos, l’intelligncia emocional estaran en el top 10.

Vam parlar de la topologia de xarxes, centralitzades, descentralitzades i distribudes. l’origen de les lleis que tenim actualment est en l’poca de les primeres revolucions industrials del s.18 i s.19, caracteritzats per grans inversions de capital per aixecar les infraestructures de producci en massa - uns models hiper-centralitzats.

Grcies a la descentralitzaci i desintermediaci que ens ha portat l’auge d’Internet hem pogut veure tantes innovacions socials, ens hem apropat i interconnectat. Per estem patint una recentralitzaci: de les plataformes de “xarxes socials” web 2.0 (google, facebook, …) i els ltims cinc anys, plataformes de l’economia collaborativa (Uber, AirBnB). Ens han portat segurament certes avantatges i eficincies, per estan sota un control centralitzat que determina el model de negoci i les coses que podem o no fer dins de les seves plataformes i sota quines condicions.

Vam parlar del moviment de programari lliure. I la Generalitat que ofereix un sistema operatiu lliure per les escoles (Linkat), per molt poques escoles la fan servir, desafortunadament. Dels Commons, bns comuns o procom. De la Elinor Ostrom (que alguns la coneixien, per massa pocs).

Tamb vam introduir el professor Yochai Benkler (Commons-based peer production, un tercer model econmic de producci, possibilitat grcies a la collaboraci en lnia) i Jeremy Rifkin amb la seva visi de l’eclipsi del capitalisme, perqu baixen els costos marginals cap a zero.

Vaig introduir el nostre model d’anlisi dels models de sostenibilitat i negoci en obert. Totes les comunitats productives tenen el repte de ser econmicament viable i els projectes de bns comuns (digitals) busquen un equilibri basat en quatre pilars. 1) les llicncies lliures o obertes; 2) models d’ingressos compatibles, 3) modes de producci on hi ha un component collaboratiu almenys en la producci de coneixement, d’artefactes digitals i 4) un model de governana participatiu, obert u en xarxa (que no sn iguals per cert).

Aquest model ho vam fer servir per repassar alguns casos:

  • Arduino
  • RepRap i la comunitat d'impressi 3D
  • GoodEnoughCNC
  • OpenDesk.cc
  • eReuse.org / Reutilitza.cat
  • The Things Network

Concloent, les comunitats que practiquen aquests models en obert i basat en el coneixement lliure i la gesti comunal practiquen les competncies del futur. Estem movent de models de gesti centralitzades a models de gesti en xarxa. En l’educaci s tan important tenir conscincia d’aquests models i conceptes com practicar-ho. Els centres, profes i alumnes poden fer-ho tot, si ens organitzem i connectem amb les comunitats que ja estan treballant-hi. Ara s el moment. Tamb ara, diverses administracions pbliques s’estan obrint cap aquesta direcci.

Durant la taula rodona amb els directors d’escola Jess Dez, Enric Basela, Joan Padrs i Jaume Mir (inspector) van reflexionar sobre reptes educatius per la sobirania tecnolgica. Que podem fer les escoles per anar cap a la sobirania tecnolgica? Com apoderar els alumnes, amb quins actors i com treballar en comunitat, en xarxa? Van sortir reflexions interessants, com la conversa amb en Jaume Mir sobre l’educaci especial i l’accessibilitat: tenir l’accs a la documentaci, el codi i els dissenys d’un producte sota llicncies lliures s la millor manera per poder personalitzar els productes per alumnes amb necessitats especials. L’Enric Basela posa reptes als nens per fer recerca en Internet per desenvolupar el pensament crtic, busque impulsar treballs p2p entre alumnes de diferents edats i va emfatitzar l’important de ser un centre petit i poder anar tots a l’una. En Joan Padrs va insistir en la importncia de prendre decisions, de pensar el model que volem. Cal connectar-nos, collaborar en xarxa. En Jess Diez va emfatitzar la importncia del treball per projectes, de fer molta recerca i el treball cooperatiu, desenvolupar habilitats amb scratch (i Arduino) i treballen la robtica en el cicle superior. La Isabel Nadal (qui em va convidar i fa una feina meravellosa portant les escoles als Ateneus de Fabricaci) ho va resumir en la necessitat d’eines pel canvi i de quina tecnologia fem servir s en definitiva una qesti tica.

Referencies:

Updated:

You may also enjoy