La segona edici de La Comunificadora fa punt i seguit

Ja hem arribat al final de la segona edici de La Comunificadora. En els ltims quatre mesos hem mirat d’acostarl’economia col.laborativa cap alprocom, buscantla conflunciaamb leconomia social i solidria.Hem buscat un model socioeconmic en el qual es pugui treballar de forma col.laborativa, creant plataformes i projectes dels quals els usuaris en siguin al mateix temps co-propietaris, participin en el seu govern o en la distribuci del valor generat.

Participants de la segona edici

Els participants denguany sinclouen en sectors tan diversos com la cultura, lhabitatge, leducaci, el turisme, lenergia, la missatgeria intraurbana, la reutilitzaci de materials, el reciclatge, ls i desenvolupament deines digitals, serveis i continguts per a tecnologies lliures.

En la majoria, sn projectes amb una forta presncia digital i de les xarxes, que aprofiten lescalabilitat de la col.laboraci que permet linternet. Ho fan generalment amb formes jerrquiques poc rgides, no estan dissenyats per aconseguir la maximitzaci del benefici privat, sin per maximitzar el benefici social. Algunes vegades no busquen ni aconseguir una compensaci econmica per a tots els qui hi contribueixen, per busquen unes relacions justes per tots els actors i, quan hi sn, unes relacions laborals allunyades de la precaritzaci.

Modelde sostenibilitat del procom

Durant el programa hem fet servir, com a instrument, els Model de sostenibilitat del procom amb cinc pilars de l’economia del procom: governana, de compartir el coneixement, modes dobtenci de recursos, modes de producci, i comunitat.

La comunitat a partir de la qual se sustenten i dna sentit especfic la resta de pilars, est en el centre. Hidistingim entre el grup promotor, el de col.laboradores o contribuents instrumentals i el dusuries. La participaci democrtica configura la governana basada en la pertinena i el tipus dentitat legal que articula el projecte, que pot ser ms horitzontal o distribuda. La comunitat busca produir, reproduir o utilitzar el recurs col.lectiu, sovint un b immaterial, compartint coneixement, basant-se en llicncies obertes i reutilitzable, i genera ingressos, o recursos, o valor. Sempre tenim en compte, de manera transversal les vies de comunicaci, de documentaci, de compartir dades, el tipus de software utilitzat, si s programari lliure amb arquitectures descentralitzades, etc.

El programa ha consistit en formacions, tallers, sessions de co-treball, acompanyament

Hem fet quatre sessions de formacions amb diverses cpsules temtiques cada una.

S’ha parlat de diferents estratgies d’ingressos, plans financers, models de negoci i sostenibilitat, eines lliures collaboratives, blockchain, requeriments projectes tecnolgics, dimensi collectiva i relacional dels projectes, formes societaries, tipologia dempreses, entitats legals, comunicaci, xarxes socials, planificaci, software lliure, hardware lliure, disseny obert,… Les formadores, a ms dels membres de lequip coordinador de La Comunificadora han estat la Loli Castilleja, el Pau Prez, la Barbara Ortuo, lAdri Massanet, el Pere Ribas, el Jeff Guillamet, la Carolina Gaona i lAntonio Barcia.

Hem fet tallers de finances tiques, crowdfunding, recursos creatius per fer un projecte mnim viable, i anlisi de model de viabilitat.

En els Dimarts LaCo shi han fet formacions a mida, visites amb presentaci de casos, algunes experincies de la primera edici de la comunificadora, (Katuma, Som Mobilitat,..) formacions in-house, sha compartit informaci dassessoraments, recomanacions, documents de treball, sha organitzat la documentaci, el calendari, en definitiva, ha estat un espai de co-treball.

Jornades obertes al pblic

La Jornada?? La ??Comunificadora??sengega, el 9 doctubre,va servir per cartografiar necessitats del procom de Barcelona, per conixer-nos, conixer projectes incipients i fer una crida a participar al programa. En La Comunificadora en obert, el 21 de novembre, vam presentar els projectes a la comunitat. El 19 de desembre- vam treballar el Kanban (Fet - Fent - Per fer) dels projectes, identificant necessitats i mancances per poder aprofitar la recta final del programa. I la cloenda del 30 de gener no ha estat un tancament, sin un punt i seguit, perqu sha creat una xarxa gran de persones amb inquietuds compartides.

Acompanyament ??LaCo

Des del grup de recerca Dimmons, de la UOC, sha fet un seguiment dels projectes, amb entrevistes i una sessi de retorn. Cada projecte ha tingut una tutora que ha fet un seguiment de la vora, amb una assessoria de tancament per buscar la continutat de lacompanyament des de Barcelona Activa. Els assessoraments els han fet una borsa dassessores amb un intercanvi registrat en el banc de temps, Timeoverflow, amb unes 150 persones (participants, tutores, formadores i assessores) apuntades, 43 hores intercanviades al novembre, un centenar al desembre i unes 80 al gener.

Eines i recursos +Documentaci

Els participants shan relacionat, planificat i pres decisions, a travs de Loomio i hem fet servir La Teixidora, amb pads, archive.org i wikimedia commons per documentar tot el programa.