La Comunificadora fa punt i seguit

El programa dimpuls, La Comunificadora, de Barcelona Activa gestionat conjuntament per Free Knowledge Institute (FKI), Platoniq i Goteo, ha arribat al final de la seva primera edici, i fa un punt i seguit. El passat 27 de gener es va fer la cloenda amb una trobada de participants, tutors i mentors dels 15 projectes a ledifici MediaTIC.

“La sensaci s que estem obrint un cam per promocionar i donar suport al que s collaboratiu, va dir lvaro Porro, director de lrea Altres Economies i Proximitat de Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona), i es va manifestar esperanat perqu sorgeixi complicitat entre els 15 projectes que hi han participat. Aquesta obertura, va afegir, tamb sha de donar a ladministraci on, hem de veure com casar dinmiques de collaboraci en entorns on tradicionalment es promou la rivalitat entre projectes.

Ho veiem com si fos una cosa nova, per el procom ha estat sempre aqu, el que podem dir s que s com un nou cooperativisme connectat a les noves tecnologies, va assenyalar Mayo Fuster, directora dinvestigaci sobre economia collaborativa a lInternet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (Dimmons). Fuster va defensar que quan diuen, a la UE, que la principal forma de creixement ser leconomia collaborativa, aquesta economia som nosaltres. Aix doncs, no creem marcs en els que ens automarginem, som leconomia, leconomia es aix.

El programa va comenar amb una crida a projectes i avaluadors, i la posterior selecci dels 15 projectes per part dun comit de selecci, va explicar David Gmez de Free Knowledge Institute, i va fer una sntesi de lexperincia. S’han creat cinc mduls de formaci sobre diversos temes, entre ells economia collaborativa i procom; models de sostenibilitat i negoci; gesti del coneixement; eines lliures; competncies per emprendre i coneixement; aspectes legals i alternatives de finanament, temes que han quedat recollits en un campus Moodle. “Tamb hem fet servir la plataforma wiki Teixidora, per posar-hi cada projecte i com a repositori dels apunts presos en les sessions. Els tallers de co-creaci, sobre la base de leina wotify.eu, amb el canvas de model de negoci social, van ser clau per fer evolucionar els projectes.

Un total de 23 persones han fet 60 sessions de mentoria als 15 projectes, que evolucionaven acompanyats per un dels cinc tutors del programa. Tots plegats, tutors, mentors, participants i altres persones de la comunitat que treballa o t inters en els procomuns, shan trobat en tres meetups, en els quals sha recollit les presentacions dels projectes en vdeo, i sha fet un exercici de retorn amb aportacions al feedback canvas de Wotify.eu. Aquestes aportacions es van fer enganxant post-its als canvas de cada projecte alhora que es transcrivien per visualitzar-les de manera combindada al moment, a Teixidora. Dins el programa els participants han pogut tenir accs a altres recursos de Barcelona Activa, com la Oficina d’Atenci a l’Empresa, i desprs del programa cadascun rebr orientacions sobre quins recursos utilitzar en funci de les seves necessitats.

Els projectes han aprofitat la formaci, les mentories i les trobades (meetup), i han aplicat la teoria a la prctica, va subratllar Wouter Tebbens, tamb de Free Knowledge Institute. Alguns shan comproms a compartir coneixement amb llicncies lliures i obertes (Katuma, Aquapioneers, Upcycling de barri, Libre Banco). Tots busquen models de negoci o tenen models de producci amb algun element col.laboratiu i de producci entre iguals, i aix s distintiu. En el model de finanament, tenim plataformes que es basen en ser soci de consum i pagament per s (Som Mobilitiat), daltres exploren models com la subscripci (Katuma), les donacions (Lendi) o complementar l’activitat principal amb la venda de productes o serveis(Aquapioneers, Upcycling de Barri). “Shi identifica una governana amb una major democrcia, amb participaci, en xarxa i en obert, i models diferents com per exemple cooperatives de plataforma. Treballant en obert sempre s possible que es repliqui el projecte, i aix es pot veure com una amenaa o com una fora, perqu ens obliga a ser honestos, per tamb t un potencial transformador i descentralitzador, el qual fa ms possible encara generar un impacte”.

Alguns projectes opten, com a model de finanament, pel crowdfunding (Som Mobilitat, Aquapioneers, Katuma), “s un model tic, col.lectiu, comproms”, apuntava Tebbens. I altres, pel seu carcter transformador, es troben en tensi amb les regulacions i han de buscar vies per trobar-hi el seu encaix o proposar canvis (Cooplabora, Libre Banco). Per tots sn projectes valents, i capaos de generar aquesta transformaci. Tan de bo els projectes participants a La Comunificadora arribin a generar aquest impacte i siguin un cas destudi pel futur. “Aquesta capacitat daplicar a la teoria a la prctica, -explicava- sha donat perqu el procs ha estat regit per una visi holstica, en un marc integral de diferents eixos, amb la co-creaci en el centre, amb metodologies agile, canvas de models de negoci i eines per facilitar la col.laboraci”.

Griselda Casadell, que impulsa el mitj digital “Replicant” -el qual tractar sobre limpacte que la tecnologia t en la societat- va dir que en el programa d’impuls hem fet les primeres passes, hem comprovat que el projecte s pertinent, que lenfoc s rellevant, i que hi ha necessitat per un mitj digital com el que proposem. Estar a La Comunificadora els ha ajudat a trobar-li nom, a decidir-ne la forma jurdica som un projecte autnom dins duna cooperativa ja constituda, lestructura de lequip on tots els collaboradors seran pagats, i estan buscant recursos a travs de mltiples sistemes de finanament. Tamb han pensat com ser la plataforma, tenim un disseny inicial del backend i ens basarem en plataformes en programari lliure i de publicaci de noticies. I han planificat les primeres passes, comenant per publicar un butllet.

Segons Javier Velasco del projecte Lendi, una comunitat per lintercanvi de coses, el nostre pas per La Comunificadora ha estat sper productiu, hem afianat la idea del projecte, li hem donat forma, anvem molt perduts amb la forma jurdica, hem rebut molta ajuda amb trobar el model de finanament, i el millor sn les mentories, poder tenir gent especialitzada que et dedica tota la seva atenci durant una estona”. Lendi conclou la seva participaci al programa amb una estratgia a curt termini molt definida: llanament d’una app mbil en dos mesos, un model de finanament en 6 mesos, i aconseguir 300 Lendi lovers (com anomena als usuaris ms actius de la comunitat d’intercanvi) a finals de 2017, perqu no es tracta darribar a molts usuaris, el que s clau sn les persones enamorades del projecte.

Al projecte Katuma, Enrico Stano i Sergi Alonso de CoopDevs, una iniciativa per oferir una plataforma a les cooperatives de consum per comprar directament a productors, estandarditzar els processos i fer-ho de manera participativa, tenim clar les persones i el desenvolupament que ens cal per tenir-ho tot preparat i aleshores, probablement, fer una campanya de micro-mecenatge. Tothom qui ha participat a La Comunificadora vol passar del pla de les idees a un terreny ms prctic i aix s molt difcil, perqu no tot s econmic, aportem un valor social, per aix s important treballar junts. Un dels grans reptes, van indicar, s que en el sector dels grups de consum hi ha molt poca gent activa en el mn digital, s’hi estan posant en contacte i parlant amb cada grup mentre, parallelament, estan desenvolupant un programari lliure que respongui a les seves necessitats i del qual en les properes setmanes publicaran una versi Alfa.

Aquest procs que han seguit 12 projectes ms, va concloure Mauricio OBrien, de Platoniq, ha estat impressionant per nosaltres tamb, els resultats han estat espectaculars, poder-los acompanyar fins aqu ha estat brutal, i ens queda molta feina a fer. Ernest Pons, que des de Barcelona Activa sha encarregat de fer realitat el programa, va manifestar el seu agrament als participants, per la seva capacitat dadaptaci i va subratllar que lexperincia es repetir fent totes les millores possibles, grcies als aprenentatges fets en aquesta primera edici.

Per aix La Comunificadora fa noms un punt i seguit, perqu els projectes impulsats continuen evolucionant, obrint campanyes de microfinanament, trobant altres vies per crixer i consolidar-se, i tamb perqu continua l’aposta per una economia collaborativa orientada als procomuns, la cooperaci i l’equitat.