11 minute read

Translations: EN, NL, CAT, ES banner

Zuckerberg, Bezos, Pichai i Musk a la investidura de Trump II Foto Julia Demaree Nikhinson / Reuters

Moltes persones estan cada cop més preocupades per com les grans empreses tecnològiques estan governant una part cada cop més gran de la nostra societat, especialment ara que Trump ha assumit el càrrec amb el seu gabinet de 13 multimilionaris. Podríem parlar de com de dramàtica és la nostra dependència tecnològica actual de les grans empreses tecnològiques nord-americanes i de com hem arribat fins aquí. Però igual d’important és: què podem fer al respecte? Cada cop més persones es pregunten com poden alliberar-se d’aquestes aplicacions i plataformes tòxiques, addictives i manipuladores, i quines alternatives existeixen.​

En resum, estem en un gran problema amb les grans tecnològiques. Twitter s’ha convertit en una plataforma de mentides, desinformació i manipulació política. Anys abans, Facebook ja s’havia especialitzat en això, ajudant a assegurar la victòria electoral de Trump I i el Brexit a través de Cambridge Analytica.

La majoria de governs depenen de Microsoft, i si Trump així ho decideix, el seu sistema pot ser desactivat. La paraula sancions és crucial aquí: un cop estàs a la llista de sancions dels EUA, el teu accés es talla, ja que les empreses nord-americanes no poden proporcionar serveis. Així és com l’Amsterdam Trade Bank, de propietat russa, va fer fallida quan va ser sancionada el 2022 i ja no va poder accedir als seus sistemes. Des de gener de 2025, aquesta mateixa amenaça penja sobre el Tribunal Penal Internacional, que depèn totalment del núvol de Microsoft. Les sancions anunciades podrien significar una sentència de mort per al tribunal.

A la dècada de 1990, teníem una bella visió de com internet podria portar-nos a un món més lliure, on podríem interactuar directament amb altres persones, sense intermediaris ni plataformes centralitzades. Podríem enviar correus electrònics, compartir missatges, crear llocs web i explicar les nostres històries al món. Podríem intercanviar fitxers de manera peer-to-peer, tot això sense dependre d’intermediaris. Ara sabem que això era un pensament utòpic, sostingut per un petit grup d’activistes tecnològics, entre els quals m’incloc.

La gran majoria va trobar molt més convenient utilitzar plataformes tecnològiques per cercar, enviar correus electrònics, compartir fitxers, navegar, veure vídeos, enviar missatges curts i xatejar. Aquestes empreses oferien aquests serveis de manera gratuïta i guanyaven diners perfilant-nos, coneixent el nostre comportament amb tot detall i permetent als anunciants dirigir-se als nostres punts més febles, manipulant cada cop més el que llegim, pensem, comprem i votem. Durant els darrers 25 anys, aquestes plataformes tecnològiques s’han convertit en les empreses més grans i poderoses del món; vam començar a anomenar-les Big Tech, fins que van créixer encara més que les grans petrolieres. Fa un segle, Standard Oil, la companyia energètica més gran i poderosa del món, va ser desmembrada. Però no vam fer el mateix amb les grans tecnològiques. Ara, no només són “massa grans per fallir”, sinó que poden ser massa grans per desmembrar-les.

Regulació i compliment A Europa, tenim una sèrie de regulacions destinades a controlar les plataformes tecnològiques, des de la legislació de privacitat (RGPD) fins a la Llei de Mercats Digitals, la Llei de Serveis Digitals i la Llei d’IA. Aquestes lleis permeten a la Comissió Europea obligar aquestes enormes empreses a respectar els drets dels ciutadans, governs i empreses europees. No obstant això, el compliment d’aquestes lleis europees continua sent limitat, a causa de la voluntat política, els recursos limitats dels organismes reguladors i el vast poder de lobby, econòmic i de màrqueting d’aquestes corporacions. Aquest desafiament serà encara més gran ara que la Casa Blanca recolza plenament “les seves” principals plataformes. Veiem Trump i JD Vance proclamant que la UE es va fundar per destruir els EUA. En última instància, tot això forma part d’un joc d’escacs geopolític, en què l’equip de Von der Leyen està sota una immensa pressió per deixar que les grans tecnològiques facin el que vulguin, permetent concentracions de poder encara més grans.

Construcció d’infraestructures descentralitzades i de codi obert Fer complir les regulacions i imposar sancions és sens dubte important. Al mateix temps, i en paral·lel, hem d’invertir, a tots els nivells, però especialment a nivell de la UE, en desenvolupar i enfortir urgentment sistemes alternatius. Aquests alternatives han de ser descentralitzades, interoperables, respectuoses amb la privacitat per disseny i de codi obert. Tot i que el codi obert no és una solució màgica, és un requisit previ per a una col·laboració eficient en el desenvolupament ulterior d’alternatives existents i per evitar un simple canvi de la Big Tech americana a la Big Tech europea.

Afortunadament, ara hi ha una atenció significativa sobre la sobirania i la reindustrialització d’Europa, com es destaca en l’informe Draghi. A més, l’informe EuroStack, coordinat la Francesca Bria i per encarrec de la Fundació Bertelsmann, desenvolupa la sobirania tecnològica, centrant-se en la construcció i enfortiment de la indústria tecnològica europea en diversos sectors, com el núvol, l’Internet de les Coses, la connectivitat i els Data Commons, basant-se en els valors i principis fonamentals esmentats anteriorment.

Una altra sèrie de propostes polítiques prové de la plataforma ciutadana Xnet de Barcelona, coordinat per la Simona Levi i per encàrrec de l’anterior president del Parlament Europeu David Sassoli en el 2021:‘Proposal for a Democratic and Sovereign Digitalisation of Europe’. En el 2024 es va publicar en forma de llibre sota el titol “Digitalització Democràtica” (vegi el meu resum). En aquesta proposta, es defensa la construcció sobirana de les eines de comunicació més bàsiques, des del correu electrònic fins al xat, el navegador i el núvol. Es posa èmfasi en les licitacions dirigides a les petites i mitjanes empreses d’Europa, amb requisits estrictes per al codi obert i els estàndards oberts per garantir la col·laboració, la reutilització i la independència dels proveïdors.

Ambdues propostes polítiques s’alineen amb l’enfocament dels comuns digitals, en què internet és construïda per comunitats de productors i usuaris, amb un fort èmfasi en la propietat compartida i la governança democràtica. Un component clau d’aquests esforços és l’establiment d’un o més Fons de Tecnologia Sobirana, un mecanisme per a la inversió pública i col·lectiva en el desenvolupament i el reforç dels comuns digitals. Alemanya ja ha creat un fons d’aquest tipus, mentre que França disposa de diversos programes governamentals que treballen en aquesta direcció, com el programa de Transició Digital (DINUM). En la mateixa línia, diversos països europeus han unit forces en una organització internacional dedicada a finançar i enfortir els comuns digitals.

Un internet millor comença amb tu El tercer pilar d’aquesta transició recau en les persones usuàries1 —i tots ho som; des de ciutadans fins a polítics, periodistes, educadors, professionals, empresaris i treballadors, membres de la societat civil i funcionaris. Una de les grans fortaleses d’internet era—i encara és—la seva capacitat per connectar els usuaris entre si. Com més persones hi participen, més valuosa esdevé la xarxa: l’efecte de xarxa. Inicialment, això funcionava a favor de tothom, ja que internet es basava en estàndards oberts que permetien a les persones comunicar-se de manera peer-to-peer sense propietaris centralitzats. No obstant això, amb l’auge de les “xarxes socials” de la Big Tech—WhatsApp, Instagram, X/Twitter, YouTube, TikTok—hem quedat atrapats dins les plataformes d’un sol propietari corporatiu. Encara pitjor, ni tan sols podem intercanviar missatges entre diferents aplicacions o plataformes. Per això se les anomena jardins tancats o silos.

Xarxes socials federades, amb el Fedivers com una estructura d'arbre.

Afortunadament, l’Internet descentralitzat mai es va aturar El moviment per un internet descentralitzat ha seguit avançant cap a un món d’aplicacions de codi obert que permeten a la gent comunicar-se lliurement. Prenem com a exemple Signal com a alternativa a WhatsApp: aquesta aplicació de missatgeria és desenvolupada com a codi obert per la Signal Foundation, una organització sense ànim de lucre que depèn principalment de donacions dels seus usuaris. No obstant això, Signal continua sent una entitat amb seu als EUA i, per tant, està subjecta a pressions polítiques.

També comptem amb el protocol de xat descentralitzat Matrix (matrix.org), implementat per més d’una dotzena d’aplicacions, inclosa Element.io. Tot i que Element és tècnicament una empresa amb ànim de lucre, va ser fundada pels creadors del protocol Matrix amb l’objectiu d’oferir un producte insígnia basat en aquesta tecnologia2. Ministeris del govern a França i Alemanya l’utilitzen a causa de la seva alta seguretat, sobirania i adaptabilitat per a la contractació pública. Tot i que la seva naturalesa descentralitzada el fa una mica més complex, és una solució més sostenible a llarg termini. Per això, moltes comunitats en línia han adoptat Matrix (matrix.org).

Breu resum d’alternatives per a les conegudes aplicacions de xarxes socials de Big Tech.

Aplicació centralitzada o plataforma extractivista Alternatives descentralitzades
Whatsapp, Telegram Signal, matrix/Element.io
Twitter/X Fediverse: Mastodon, Lemmy
Instagram Fediverse: PixelFed
Youtube Fediverse: PeerTube
Facebook Fediverse: Friendica, Hubzilla
TikTok Fediverse: Loops (sota desenvolupament)
Meetup, EventBrite Fediverse: Mobilizon
Gmail, Live!/Hotmail, Yahoo Tutanota, Proton, Posteo, Mailbox, Murena
Google Drive, Microsoft OneDrive & Teams NextCloud (amb serveis cooperatius p.e. per SomNuvol.coop, Framasoft, …)
Forms FramaForms, LiberaForms, LimeSurvey
Zoom Jitsi, BigBlueButton (serveis cooperatius per meet.coop)
Amazon Compra a plataformes i botigues locals

Transició: passar junts a una millor xarxa

Fer el canvi del teu actual xarxa a una altra sempre és un repte, especialment perquè l’efecte xarxa fa que et sigui difícil sortir de la xarxa dominant. Per tant, la transició a una nova xarxa és complicada i és millor fer-la junts. Això és el que estan fent grups de persones i organitzacions durant l’últim temps amb la gran migració de Twitter/X a Mastodon o Bluesky3. A través de campanyes en línia4, la gent es fa conscient de la necessitat del canvi i, en petits grups, es fa el pas en moments determinats. El procés es compon aproximadament de les següents passes - a adaptar per les especifictats de cada xarxa social en concret:

  1. conscienciació del problema de la tecnologia tòxica i de l’existència d’alternatives dignes per a les persones, en aquest cas, del Fediverse, que inclou Mastodon;
  2. elecció d’un servidor (instància en el vocabulari del Fediverse);
  3. crear un compte;
  4. ó eliminar ó deixar el teu compte antic a inactiu: descarrega el teu contingut i posa un missatge al teu perfil i un missatge d’acomiadament on indiquis per què te’n vas i cap a on; Recomanació per WhatsApp: instal·at una app com a WAmatic per crear respostes automàtiques.
  5. convidar la teva xarxa a reconnectar-se, reconnectar-se a la nova xarxa: porta amb tu a la teva gent; Recommanació per X: connecta’t al servei d’OpenPortability.org que t’ajuda a migrar els continguts al Fediverse i a reconnectar-te amb la teva gent que ja hi és.
  6. buscar nous contactes en el nou món;
  7. gaudeix de l’absència d’algoritmes molestos, anuncis, spam i violència en línia: si apareixen, pots “senyalar-ho”, bloquejar l’agressor i el teu administrador de servidor pot decidir posar en llistes negres el compte vandàlic o fins i tot el servidor sencer. Així aprens com la moderació de continguts pot funcionar i com es poden mantenir lluny els extremistes.

Així que la transició requereix feina, paciència i perseverança. Evidentment, l’experiència del Fediverse no sempre és tan “suau” com la que ofereixen les aplicacions desenvolupades per BigTech amb milions en efectiu. A mesura que la xarxa creix, millorem l’experiència.

Avantatges d’una internet descentralitzada:

  • Sense molèsties d’algoritmes que determinen el teu comportament,
  • Pocs o cap missatge d’odi,
  • Propietat i control sobre el teu propi servidor de comunicació i identitat,
  • Màximes possibilitats de connexió per interoperabilitat: el caràcter descentralitzat fa que les diferents xarxes de Fediverse puguin connectar-se entre elles; en lloc de jardins tancats (a BigTech), els servidors de vídeo de PeerTube estan connectats amb els servidors de Mastodon i els servidors de PixelFed, així com amb els servidors de Friendica o Hubzilla. Una ressenya de llibre a Bookwyrm es pot compartir amb un seguidor de Mastodon i un àlbum de fotos a PixelFed es pot comentar en un programa de televisió a PeerTube, mentre que tots aquests servidors són propietat de diferents propietaris a diferents països.

Un nou món al qual fa més de 15 anys que s’hi treballa. No perfecte, no utòpic, però sí una sortida, un camí cap a l’autonomia i la sobirania. Ens atrevim a aixecar-nos de la cadira còmoda de Big Tech?

Connecta’t amb mi:

Notes:

  1. Tingues en compte que la paraula “usuari” també s’utilitza en el context de l’addicció a substàncies. Aquí ens referim (per descomptat) a una persona que fa servir un determinat servei o aplicació. Tanmateix, un usuari de les Big Tech adquireix un doble significat si considerem que aquestes aplicacions sovint estan dissenyades per ser addictives, fent que les persones hi passin tant de temps com sigui possible. ↩

  2. Les alternatives no guanyen diners amb anuncis ni amb la manipulació dels usuaris. La tecnologia etica o decent té un model de negoci més just, on la subscripció i les donacions solen jugar un paper important. En aquest model, els ingressos serveixen principalment per cobrir els costos de les persones que fan la feina, en lloc de generar beneficis per a propietaris capitalistes. ↩

  3. Bluesky va ser creat pel fundador de Twitter i, tot i que actualment utilitzen algorismes relativament amables, això no és cap garantia de futur. Si mirem quines parts hi han invertit diners, és d’esperar que hagin de recuperar grans sumes i, per tant, probablement adoptaran un model de negoci extractivista. ↩

  4. Per exemple, #MakeSocialsSocialAgain, #Somhijuntes.org / VamonosJuntas.org i Escape-X.org, que se centren en la transició de X a Mastodon. Vegeu també la campanya francesa més àmplia per a un “internet desgooglitzat”: https://degooglisons-internet.org. ↩

You may also enjoy